¿QUÈ ÉS EL JOC PATOLÒGIC:

L’addicció al joc d’atzar, ludopatia o joc patològic, te una llarga història malgrat de no haver estat reconeguda oficialment com a trastorn psicològic fins l’any 1980, quan la Sociedad Americana de Psiquiatria el recull en el "Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals" (DSM-III).

 

En el DSM-IV es defineix el joc patològic com a un comportament de joc desadaptatiu, persistent i recurrent que consisteix en el fracàs crònic i progressiu per a resistir l’impuls de jugar i en l’aparició d’una conducta de joc que compromet, romp, o lesiona els objectius personals, familiars o vocacionals.

 

El procés de la dependència al joc segueix les mateixes etapes evolutives que la resta de les dependències. L’inici sol donar-se a l’adolescència i amb petites apostes, malgrat que pot iniciar-se a qualsevol edat. Des de que la persona s’inicia en el joc amb les primeres apostes fins a la pèrdua de control, passa un interval de temps que pot oscil•lar entre un i deu anys.

 

En aquesta patologia podem trobar les mateixes característiques que en altres addicions ja sigui a substàncies com a conductes: dependència psicològica, tolerància, incapacitat de mantenir l’abstinència, síndrome de abstinència, preocupació continua per el joc, pèrdua de control, deteriorament d’altres àrees a conseqüència de la conducta de joc (familiar, social, laboral, parella...)