QUÈ ÉS LA LUDOPATIA?

L’addicció al joc d’atzar, ludopatia o joc patològic, té una llarga història tot i no haver estat reconeguda oficialment com trastorn psicològic fins a l’any 1980, quan la Societat Americana de Psiquiatria ho recull en el “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals “(DSM-III).

El joc patològic es un comportament de joc desadaptatiu, persistent i recurrent que consisteix en el fracàs crònic i progressiu per resistir l’impuls de jugar i en l’aparició d’una conducta de joc que compromet, trenca, o lesiona els objectius personals, familiars o vocacionals.

El procés de la dependència al joc segueix les mateixes etapes evolutives que la resta de les dependències. L’inici sol donar-se en l’adolescència i amb petites apostes, encara que pot iniciar-se a qualsevol edat. Des que la persona s’inicia en el joc amb les primeres apostes fins a la pèrdua de control, passa un interval de temps que pot oscil·lar entre un i deu anys.

En aquesta patología podem trobar les mateixes característiques que en altres addiccions ja sigui a substàncies com a conductes: dependència psicològica, tolerància, incapacitat de mantenir l’abstinència, síndrome d’abstinència, preocupació continua pel joc, pèrdua de control, deteriorament d’altres àrees a conseqüència de la conducta de joc (familiar, social, laboral, parella …)

COM SABER SI TENC ADICCIÓ AL JOC

Per establir el diagnòstic de jugador patològic s’han de donar almenys cinc dels símptomes següents:

  1. Freqüent i creixent preocupació pel joc o per obtenir diners per jugar.
  2. Necessitat de jugar quantitats creixents de diners per aconseguir el grau d’excitació desitjat (tolerància).
  3. Fracàs repetit per intentar controlar o aturar aquesta conducta (pèrdua de control).
  4. Inquietud o irritabilitat quan s’intenta interrompre el joc o no es pot jugar (síndrome d’abstinència).
  5. El joc s’utilitza per escapar dels problemes o alleujar el malestar interior (mecanisme d’evasió).
  6. Després de perdre diners en el joc, es torna a jugar amb la intenció de recuperar-lo. Sovint es juga més quantitat de diners o durant més temps del que s’havia previst (dependència).
  7. Mentir sistemàticament a les persones de l’entorn més proper per ocultar la conducta del joc i els problemes derivats d’ella.
  8. Continuar jugant tot i la incapacitat per pagar els deutes creixents, o altres problemes significatius, socials, professionals o legals, que la persona sap que s’incrementen amb el joc (incapacitat d’abstenció). Es cometen actes il·legals (falsificació, frau, robatori o abús de confiança) per finançar el joc.
  9. Arriscar o perdre relacions interpersonals significatives, treball i oportunitats educatives o professionals a causa del joc (abandó d’obligacions).
  10. Confiar que els altres van a seguir proporcionant diners que alleugereixin la desesperada situació financera causada pel joc (abandó de responsabilitat).                                                              

ESCALA BREU DE DETECCIÓ DE LA LUDOPATIA

Quan es tenen indicis, dubtes o sospites de l’existència d’un descontrol amb el joc, es pot utilitzar l’Escala Breu de Detecció de la Ludopatia.

  1. Creus que tens o has tingut alguna vegada problemes amb el joc?
  2. T’has sentit alguna vegada culpable per jugar o pel que et passa quan jugues?.
  3. Has intentat alguna vegada deixar de jugar i no has estat capaç de fer-ho?
  4. Has agafat alguna vegada diners de casa o de la feina per jugar o pagar els deutes?

PROBABLE LUDÒPATA: Si has respost afirmativament a 2 o més preguntes tens importants problemes amb el joc.

CONSEQÜÈNCIES

1. Problemes emocionals.  Pel joc o per obtenir diners per jugar. La persona addicta comença a sentir-se malament pels diners perduts. Menteix i oculta el seu problema. Apareixen sentiments de tristesa, ansietat, depressió i/o irritabilitat.

2. Problemes familiars.  Al principi pot ser que la família intenti ajudar la persona amb problemes de joc. Però si aquesta persisteix en jugar, mentir i ocultar aspectes de la seva situació poden aparèixer problemes amb la família.

3. Problemas laborals. La situació laboral o acadèmica de la persona addicta es veu afectada a mesura que els seus problemes amb el joc s’incrementen. Hi pot haver una disminució en el rendiment laboral o en els estudis, apareix la desmotivació, les faltes injustificades. Això pot portar a l’abandonament de la feina, dels estudis i fins i tot a l’acomiadament.

4. Problemes socials.  Es produeix una disminució de les activitats d’oci i es comencen a perdre relacions significatives.

5. Problemes legales. La desesperació per aconseguir diners pot portar a cometre robatoris, estafes o altres activitats delictives per aconseguir diners per jugar.

6. Problemes económics. Els deutes es van acumulant conforme la persona no pot deixar de jugar. Recorre a amics, familiars, companys de treball, prestadors o bancs per finançar la seva addicció al joc, el que li pot comportar greus problemes.

7. Altres addiccions.   En alguns casos el joc patològic es relaciona amb l’abus de tabac, alcohol o altres substàncies 

JOC D’ATZAR I PERSONES JOVES

 El perfil de les persones addictes al joc ha anat canviant amb el pas del temps. Fa uns anys l’edat mitjana de la persona addicta se situava entre els 35-50 anys. Amb la legalització de les apostes i del joc per internet, la mitjana se situa ara entre els 18 i els 25 anys.

No es pot ignorar el fet que hi ha menors de tat que estan practicant joc (apostes en línia / fora de línia, màquines escurabutxaques, salons de joc) i que en alguns casos mostren ja conductes addictives amb un alt grau de descontrol.

ALGUNES DE LES RAONS PER LES QUALS SE SENTEN ATRETS PEL JOC:

* Curiositat.

 * Recerca de sensacions noves i fer alguna cosa diferent.

FACTORS QUE PODEN AFAVORIR QUE TINGUIN PROBLEMES AMB EL JOC:

* Guanyar diners en els primers contactes amb el joc.

* Baixa tolerància a l’avorriment.

* Impulsivitat.

* Recerca de sensacions fortes.

* Atracció a experimentar amb emocions com el risc.

* Antecedents en l’entorn familiar amb problemes amb els jocs d’atzar, alcohol o altres drogues.

* Dificultats de control dels diners i de planificació de l’economia.

ALGUNS SÍMPTOMES DE LA CONDUCTA ADDICTIVA:

* Desatenció dels estudis.

* Comencen a mentir de manera insistent.

* Problemes econòmics, robatoris.

* Disminueix la capacitat de diàleg.

JOC ONLINE: MÉS ATRACTIU I/O MÉS ADDICTIU?

El joc en línia a crescut exponencialment en els últims anys i presenta ja clars signes d’addicció entre molts dels seus usuaris, agreujant-se en alguns casos el problema per estar involuncrado els diners mitjançant compres d’extres per als jocs. Per tenir un diagnòstic més encertat és important saber si la persona afectada practica joc presencial i / o online, quins jocs i si fa servir diners per comprar accessoris o personatges del joc.

EL JOC ONLINE PRESENTA LES SEGÜENTS CARACTERÍSTIQUES:

* Accessibilitat24h / dia, 365 dies a l’any.

* Anonimat.

* El joc es desenvolupa en un ambient proper. Disminueix la percepció de risc.

* Augmenta la possibilitat d’escapar dels problemes.

* És més fàcil desconnectar de l’entorn.

* A l’estar sols/es davant d’una pantalla, és més fàcil que les persones usuàries es mostrin més comunicatius emocionalment.

* Rapidesa entre aposta i resultat.

* La interacció. La persona que juga pot no ser un mer espectador.

* La simulació. Les “donem” que ofereixen la majoria de les pàgines de joc en línia, en què no s’aposta amb diners reals.