RECOMENACIONS PER AL JUGADOR PATOLÒGIC

Si presenta almenys cinc dels símptomes descrits en l’apartat “Com saber si tinc addicció al joc”:

  1. Reconegui que té un problema, prendre consciència d’això ajuda a assumir-ho i a prendre les mesures necessàries per superar-lo.
  2. Comuniqui a les persones properes que té un problema, com més aviat millor, perquè són els que més li poden ajudar. Qualsevol moment és bo per comunicar-ho, sent clar / a, sincer / a i realista. És una situació difícil d’afrontar, encara que necessària.
  3. Assumeixi les conseqüències del propi passat, per poder-les afrontar i resoldre a partir del procés de recuperació. Canvieu el seu sentiment de culpa per un sentiment de responsabilitat en la resolució del seu problema.
  4. Busqui suport professional  especialitzat en el tractament del joc patològic per poder dur a terme el procés de canvi.

RECOMENACIONS PER ALS FAMILIARS DEL JUGADOR

  1. No és culpable del trastorn de l’addicte-a, autoinculpar per un altre priva a aquesta persona del dret de fer-se responsable de si mateix-a i això facilita la seva addicció.
  2. El jugador-a pot no buscar ajuda fins que no es trobi en una situació límit. Per tant, no ho encobreixi, no li posi excuses, no ho rescat quan es fiqui en embolics, no es faci càrrec de les seves qüestions legals ni dels seus deutes. Marqueu límits amb el jugador-a i respecteu a ells.
  3. No utilitzeu la culpa amb ell-a, tampoc dóna resultat. “Si em volguessis de veritat deixaries el joc” només serveix per augmentar la culpa de l’addicte, el que després pot ser usat per justificar el tornar a jugar.
  4. No confiï en les seves promeses, que si bé són sinceres en la majoria d’ocasions no va a poder complir per la seva addicció. No li amenaci amb el que vostè no complirà.
  5. No permeti que la seva pròpia ansietat l’obligui a vostè a fer pel jugador-a el que deu fer ell-a per si mateix-a.
  6. Recordeu que l’addicció del seu familiar no és un signe de debilitat o deshonra familiar, pot succeir en qualsevol família de la mateixa manera que qualsevol altre trastorn psicològic.
  7. No tracti de seguir aquestes pautes com si fossin indestructibles, és simplement una orientació que ha de ser utilitzada amb flexibilitat i avaluant cada situació.
  8. Demani orientació i assessorament professional  especialitzat en el tractament del joc patològic per poder dur a terme el procés de canvi.